L’última actualització de la guia d’estil del periòdic The Guardian es recomana als periodistes l’ús dels termes: crisi, col·lapse o emergència climàtica, per abordar el tema del canvi climàtic i el medi ambient. Aquestes directrius en paraules de la seva editora Katherine Viner, suposen el reconeixement de la magnitud i urgència del problema: “Volem assegurar-nos que estem sent científicament precisos, al mateix temps que ens comuniquem clarament amb els lectors sobre aquest tema tan important”.
Aquesta actualització terminològica també afecta conceptualment als termes utilitzats per a definir l’elevació de temperatura de la Terra, l’escalfament global, redefinint el “global warming” pel de “global heating” i el “Climatesceptic” pel “Climate science denier”. Altres mitjans també s’han sumat a aquesta iniciativa. La BBC va reconèixer que en moltes ocasions el tema del medi ambient no estava adequadament formulat i, calia, que en la seva cobertura mediàtica s’ometessin les posicions negacionistes del canvi climàtic davant l’evidència científica que el certifica.
“Man-made climate change exists: If the science proves it we should report it. The BBC accepts that the best science on the issue is the IPCC’s position…
Be aware of ‘false balance’: As climate change is accepted as happening, you do not need a ‘denier’ to balance the debate. Although there are those who disagree with the IPCC’s position, very few of them now go so far as to deny that climate change is happening. To achieve impartiality, you do not need to include outright deniers of climate change in BBC coverage, in the same way you would not have someone denying that Manchester United won 2-0 last Saturday”
L’ús correcte del llenguatge per a definir i contextualitzar una situació és fonamental per a abordar el problema en la seva justa dimensió; de la neutralitat i imprecisió conceptual i sense referències temporals del “canvi climàtic” a la connotació de gravetat del problema i la seva urgència “Crisi o emergència climàtica”. Del dubte i desconfiança de l’escèptic “Climate sceptic” a la rotunditat de la negació científica “climate science denier”.
Però les mesures preses per aquests dos mitjans de comunicació no només afecten nivell semàntic, també, repercuteixen en el posicionament de la indústria periodística i en el tractament informatiu. Si considerem el paper prominent que exerceixen els mitjans de comunicació, tant en l’esfera pública com en l’agenda política, l’aposta del The Guardian i la BBC de posicionar el medi ambient en l’establiment de l’agenda informativa és un primer pas per a contribuir a la generació de coneixement social, de consciència pública i de transformació d’actituds i valors socials.
Malgrat el determinisme ideològic d’aquests dos mitjans en matèria mediambiental, en general, la crisi climàtica està molt lluny de ser una prioritat informativa per a la indústria periodística, tant en la seva cobertura informativa com en el seu tractament. Avui dia, encara, es manté una inèrcia narrativa basada en el discurs confús i ambigu del canvi climàtic.
Enfront de la realitat canviant i poc esperançadora que vivim, és evident la necessària complicitat dels mitjans de comunicació en l’alfabetització científica i en la comprensió i conscienciació de la complexitat del problema de la crisi climàtica.